9 d’abril de 2017

Vora la mar





Amb la claror d'aqueixa llàntia encesa
contemplo mon no-res;
contemplo el mar i el cel, i llur grandesa,
m'aixafa com un pes. 

                                         Jacint Verdaguer



24 de març de 2017

Parla'm





Si ve l’instant que veus que defalleixo
-sóc feble al capdavall; ho saps com jo-
no em deixis desistir.
Recorda’m els projectes no acomplerts,
retreu-me les paraules
amb què vaig comprometre’m
per tu i per mi,
fes-me, si cal, memòria del lloc
i dels objectes que ens acompanyaven.
Només tu pots parlar-me’n sense por
i ens redreçarem junts altra vegada.
                                            Miquel Martí i Pol

7 de març de 2017

Cafè vienès en sèpia





Deixem-ho ben clar,
jo no volia que fóssim amics
ni prendre un cafè a mitja tarda,
mentre tu parlaves de tu
i jo t’escoltava;

jo volia parlar de nosaltres
mentre el cafè fumejava,
i arribat el silenci
prendre’t a tu,
a mitja tarda.
Tomeu Fiol i Núñez

1 de març de 2017

Le facteur






Le jeune facteur est mort
Il n'avait que dix-sept ans

L'amour ne peut plus voyager
Il a perdu son messager

C'est lui qui venait chaque jour
Les bras chargés de tous mes mots d'amour
C'est lui qui tenait dans ses mains
La fleur d'amour cueillie dans ton jardin

Il est parti dans le ciel bleu
Comme un oiseau enfin libre et heureux
Et quand son âme l'a quitté
Un rossignol quelque part a chanté

Je t'aime autant que je t'aimais
Mais je ne peux le dire désormais

Il a emporté avec lui
Les derniers mots que je t'avais écrit

Il n'ira plus sur les chemins
Fleuris de roses et de jasmins
Qui mènent jusqu'à ta maison
L'amour ne peut plus voyager
Il a perdu son messager
Et mon cœur est comme en prison

Il est parti l'adolescent
Qui t'apportait mes joies et mes tourments
L'hiver a tué le printemps
Tout est fini pour nous deux maintenant

                         George Moustaki

23 de febrer de 2017

Pau





“Si la tempesta
no hagués estat tan forta
i el port difícil,
¿podria ser tan bella
la pau, la font tan clara?”

                                       Rosa Leveroni


23 de gener de 2017

Cançó d'albada






Desperta, és un nou dia,
la llum
del sol llevant, vell guia
pels quiets camins de fum.
No deixis res
per caminar i mirar fins al ponent.
Car tot, en un moment,
et serà pres.



Salvador Espriu

19 de gener de 2017

Arpegis






Estic desperta?
Potser abans vivia
el somni d'ara?

La posta és lenta:

li pesa endur-se un dia
ple de desitjos.

                     Joana Raspall 


11 de gener de 2017

Pescador de somnis








Mira dins teu: petxines de la nit,
nacre de la claror, roc del silenci.
Tot trencat per tempestes de la llum
i retornat amb cura a les arenes
d'aquest tardà coneixement de tu.

Joan Margarit
 

10 de gener de 2017

Desde mi libertad




No llevaré ninguna imagen de aquí,
me iré desnuda igual que nací,
debo empezar a ser yo misma y saber,
que soy capaz y que ando por mi piel.


Desde mi libertad
soy fuerte porque soy volcán,
nunca me enseñaron a volar
pero el vuelo debo alzar.



 Danilo Vaona, Victor Manuel S. José


8 de gener de 2017

Cant espiritual




¿Amb quins altres sentits me’l fareu veure
aquest cel blau damunt de les muntanyes,
i el mar immens, i el sol que pertot brilla?
Deu-me en aquests sentits l’eterna pau
i no voldré més cel que aquest cel blau.

Joan Maragall



5 de gener de 2017

Fil invisible







He caminat sense guia
per un camí desert, però ara 

m’assec a la meva porta,
 temerosa de perdre 
l’invisible fil
que em lliga
a l’arbre i a la pedra. 



                                   Montserrat Abelló

28 de desembre de 2016

Nadal antic









El meu record el porta l’enyorança
agafat de la mà, com un infant.

                       (Tomàs Garcés)



18 de desembre de 2016

Molt lluny d'aquí



Hi ha una ciutat, molt lluny d'aquí, dolça i secreta,
on els anys d'alegria són breus com una nit;
on el sol és feliç, el vent és un poeta,
i la boira és fidel com el meu esperit.

                                                    Tomàs Garcès

26 de novembre de 2016

Poema en color





Ara m'atardo amb tu sense tenir-te
pels blaus i verds lentíssims de la tarda
i pels ocres tendríssims del poema.

                                                            Miquel Martí i Pol



23 de novembre de 2016

Albanta





Yo sé que allí, 
 allí donde tú dices, 
vuelan las alas del agua 
como palomas de escarcha 
y el mar no es azul 
sino vuelo de tu imaginación 
en Albanta. 

Yo sé que allí, 
allí donde tú dices, 
las nubes callan palabras 
y el cielo no dice nada 
y el sol es un sol 
transparente como tu corazón 
en Albanta. 

                                              Luís Eduardo Aute

10 d’octubre de 2016

El gran foc






Atio focs

que se m'apaguen.

No hi ha llenya

prou seca i forta

per mantenir-los.

Cada dia

més fatigat, però no mai rendint-me,

vull encendre el gran foc:

que totes les guspires

omplin la nit.



                            Joan Vinyoli


24 de setembre de 2016

El meu propi jardí






    Después de un tiempo,
    uno aprende la sutil diferencia
    entre sostener una mano
    y encadenar un alma,
    y uno aprende que el amor
    no significa acostarse
    y una compañía no significa seguridad
    y uno empieza a aprender.
      Que los besos no son contratos y los regalos no son promesas
      y uno empieza a aceptar sus derrotas con la cabeza alta y los ojos abiertos y uno aprende a construir
      todos sus caminos en el hoy,
      porque el terreno de mañana
      es demasiado inseguro para planes…
      y los futuros tienen una forma de
      caerse en la mitad.
        Y después de un tiempo
        uno aprende que si es demasiado,
        hasta el calor del sol quema.
        Así que uno planta su propio jardín
        y decora su propia alma, en lugar
        de esperar a que alguien le traiga flores. 
          Y uno aprende que realmente puede aguantar,
          que uno realmente es fuerte,
          que uno realmente vale,
          y uno aprende y aprende…
          y con cada día uno aprende.
          Jorge Luis Borges

13 de setembre de 2016

El silenci del far





“No era la llum que emetia aquell far, sinó el temps que es quedava en silenci”.

Albert Juvany i Blanch


27 de maig de 2016

Petites veritats




Els ocells de la llum se'n van a jóc
i ens deixen a les branques un subtil
tremolor de petites veritats.
Cal perdre l'ànima d'arbust. Un altre
sentiment transitori s'ha gastat.
Ens aixequem, i amb por de no saber
retrobar a temps qui som i què volem,
anem tornant ben poc a poc. 

Gabriel Ferrater



24 d’abril de 2016

Aigua - marina





Voldria, ni molt ni poc:
ésser lliure com una ala,
i no mudar-me del lloc
platejat d’aquesta cala;
i encendre el foc
del pensament que vibra,
i llegir només un llibre
antic,
sense dubte, ni enveja, ni enemic.
I no saber on anirem,
quan la mort ens cridi al tàlem:
creure en la fusta del rem,
i en la fusta de l’escàlem.
I fer tot el que fem,
oberts de cor i de parpelles,
i amb tots els cinc sentits;
sense la por de jeure avergonyits
quan surtin les estrelles.
Comprendre indistintament
rosa i espina;
i estimar aquest moment,
i aquesta mica de vent,
i el teu amor, transparent


com una aigua-marina.

Josep Maria de Segarra

7 d’abril de 2016

Alba tendra




La mar és blava
d'un blau lleu d'alba tendra
gairebé blanca,
que el sol tot just daura
d'una breu pinzellada.

I ara ben sola
tracto de retrobar-me
en les paraules
que em defugen esquives
al fons altiu del silenci.

Montserrat Abelló

21 de març de 2016

Crepuscle






Potser demà vindran
encara lentes hores
de claror per al ulls
d'aquest esguard tan àvid.

                                         Salvador Espriu

Capvespre







Onsevulga que siguis, les paraules
recordaran la mar si hi ha memòria.

Joan Margarit

6 de març de 2016

Horitzons






Flonja, la quietud que a poc a poc t'envolta
fa de coixí d'aquell misteri
que s'empara de tot i a tot incita.

No pensis mai que és tard i no facis preguntes.
Amara't d'horitzons.

                                   Cansat i tot,
en cada gest et sentiràs renéixer.

                                                  Miquel Martí i Pol



1 de febrer de 2016

Platja d'Argelers



Ara he de callar
que no tinc prou força
contra tant de mal.

                                                                          Salvador Espriu

 

 En record a les persones exiliades que van ser empresonades en el camp de concentració d'Argelers, entre el 1939 i 1941. 

Davant el mateix mar, damunt la mateixa sorra, en el mateix món que repeteix la mateixa història, fem silenci i escoltem el vostre dolor. 



13 de gener de 2016

El mar en els ulls






Et deixo un pont de mar blava
que va del somni fins els teus ulls,
des d'Alcúdia a Amorgos,
del teu ventre al meu cor.


Miquel Martí i Pol- Lluís Llach

14 de desembre de 2015

Viatge a Holanda