30 de desembre de 2011

Poema de Nadal







Nadal antic
(Primera versió)



Ara que vós no hi sou, oh pare,
recordo aquells primers Nadals:
l'aspre gemec de la simbomba
pel celobert tan alt,
el passadís en l'ombra
(de la basarda, llarg),
el menjador de casa
com un vaixell pel mar,
i la tendresa que ens unia
ran del vidre entelat.


En ésser l'hora, quan els versos
calia recitar,
i sol i dret em veia,
el blanc paper a la mà,
d'esquerpa timidesa
em bategava el cor adelerat.


Ara que vós no hi sou, oh pare,
recordo vells Nadals:
Vós sou una ombra dolça,
i on és aquell infant?
                                


                       (Tomàs Garcés)

8 de desembre de 2011

Dalinianes






Unes quantes fotografies més de "Les Arenes". Ara veig que vaig estar  fotografiant tota l'estona d'esquena a l'edifici.  I és que hi ha alguna cosa que em fascina en el reflexes, en les coses projectades sobre altres superfícies, que configuren identitats diferents. Les lents i les superfícies fan com un joc de miralls, com quan ens mirem en el mirall d'un ascensor i es van multiplicant les imatges.

5 de desembre de 2011

Tendresa



De la tendresa
fins a la ruta blava
de l'esperança.
                         (Miquel Martí i Pol) 







4 de desembre de 2011

14 de novembre de 2011

Me quedan pendientes

És un honor que en Txema Anguera  hagi triat una fotografia meva per acompanyar un poema preciós, com tots els que escriu. Aquí el teniu. Podeu seguir-lo també a la pàgina http://elblogdeltxema.blogspot.com/



ME QUEDAN PENDIENTES


Me quedan pendientes, soles de medianoche,
promesas de azúcar, deseos de arena. 
Viajes astrales, tu pecho entre nubes,
huídas a ciegas, canciones sin letra.

Me quedan pendientes, poetas sin nombre,  
revoluciones en abril, barquitos de vela.   
Cientos de cigarros, humildes lecciones,
horizontes lejanos, motivos de fiesta. 

Me quedan pendientes, amores platónicos,
conflictos armados, la sal y la tierra.
Momentos contigo, encuentros conmigo,
me queda pendiente, hacerme a la idea.






Txema  Anguera


                          





11 de novembre de 2011

Piscina



Tenia por de tu, no pas de l'aigua:
era la teva por que em feia por,
i el lloc fondo on es veien les rajoles.
M'hi vas arrossegar, recordo encara
la força dels teus braços obligant-me
mentre intentava d'abraçar-me a tu.
Vaig aprendre a nedar, però més tard,
i molt de temps vaig oblidar aquell dia.
Ara que ja no nedaràs mai més,
veig l'aigua blava immòbil davant meu.
I comprenc que res tu el qui t'abraçaves
a mi per intentar creuar aquells dies.

(Joan Margarit)




10 d’octubre de 2011

La meva gent


New look

Com els passa a moltes persones, de tant en tant sento la necessitat de fer algun canvi en la meva imatge, reinventar-me, redecorar-me. Al meu blog li passa el mateix, així que després de més d'un any i de varies proves, ens venia de gust un aire més clar, més net, una mica més lleuger i més fresc. No sé si ho haurem aconseguit! Però segur que  els vostres comentaris ajudaran a anar-lo millorant-
I perquè el canvi sigui més complert, començo una nova secció amb una fotografia en blanc i negre ( i mira que em costa mirar en blanc i negre!) que titularé "la meva gent".

25 de setembre de 2011

Pep Sala, unplugged














No és el nom d'un nou treball d'en Pep Sala. És com avui han sonat les seves cançons, sense endolls, directes, senzilles, a pèl i en bona companyia. Tot un plaer!