20 de gener de 2011

Poema per a la meva mare



Encoixinaré les costures dels teus records.
Recosiré cada plec de la teva memòria
sobrefilant espais i temps esfilagats.
Resseguiré amb tu altre cop dates i llocs,
vores i traus, 
biaixos i repunts.

Apedaçaré els estrips dels anys
sargint els buits amb els fils més sedosos
i aplicant cada retall de tela damunt l’oblit,
tafetà i organdí,
vellut i domasc.

T’ajudaré a enfilar l’agulla si no hi veus bé
i aprendré de tu els diferents punts de brodat,
cordonet i punt enrere,
fistó i nus francès.

Assegudes a la tarda, prop del balcó,
farem juntes les vores de l’edredó de la vida.

Carme Gotsens







































Poema para mi madre

Acolcharé las costuras de tus recuerdos.
Recoseré cada pliegue de tu memoria
embastando espacios y tiempos deshilachados.
Reseguiré de nuevo contigo fechas y lugares,
dobladillos y ojales,
bieses y pespuntes.
Remendaré los desgarros de los años
zurciendo las roturas con los hilos más sedosos
y aplicando retales en cada olvido,
tafetán y organdí,
terciopelo y damasco.
Si te falla la vista te ayudaré a enhebrar la aguja
y aprenderé de ti nuevos puntos de bordado,
cadeneta y cruz,
vainica y festón.
Sentadas junto al balcón al atardecer
las dos ribetearemos el edredón de la vida.

8 comentaris:

  1. Preciós. Molt entranyable. Demostra una sensibilitat molt gran.

    ResponElimina
  2. el poema rebossa tendresa, per tots els pespunts i enterneix i emociona i és tan humà, com el fet d' ajudar a enfilar una agulla.
    gràcies

    ResponElimina
  3. Vem fer tornar a la infantesa els nostres pares fent jugar a picaparet, a fer castells de sorra a la platja i a fer vestits per les nines .....
    Ara toca sumergir-nos dins la memòria esquiva i fràgil cosint al seu costat fragments de la seva història.
    Un cordó umbilical transparent i màgic que mai es pot trencar....
    Carme, Gràcies!!

    ResponElimina
  4. molt dolç i emotiu... un gran poema

    ResponElimina
  5. Que maco Nanà… em queien la llagrimeta mentre ho llegia…

    ResponElimina
  6. Carme,donant un cop d'ull per aqui,he trobat aquest preciós poema que m'ha fet caure alguna llagrima d'els ulls.El motiu es que la Mare ens va deixar el passat Novembre,i mentres llegia el poema, me l'estava imaginant cusint al costat de la finestra que donava al pati de casa.un buit dificil d'emplenar.Felicitats pel poema Carme,es molt maco!

    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Jordi. Recordar ( que vol dir tornar a passar pel cor) ens ajuda a omplir una mica amb sentiments i imatges el buit que han deixat.
      Una abraçada

      Elimina