10 d’abril de 2011

En record de les meves companyes Maria i Rosa







































I a poc a poc esdevindras tan nostra
que no caldrà ni que parlem de tu
per recordar-te, a poc a poc seràs
un gest, un mot, un gust, una mirada
que flueix sense dir-lo ni pensar-lo.

Miquel Martí i Pol

3 comentaris:

  1. Molt maco i adient el poema d'en Martí i Pol.
    Moments de dolor, de rabia i impotencia. Pero la realitat, es que tot i la marxa dels estimats, els fem mes nostres, mes íntims, quasi mes propers. La absència reforça l'estima, la fa mes entranyable i això ens ha d'ajudar a acceptar, mica en mica, que no els perdem del tot, que encara estan amb nosaltres, els rastres costa molt de que s'els emporti el temps.
    Ânims, i molts petons dels teus amics.
    Toni i Rosa

    ResponElimina