19 d’abril de 2011

Llegint "Càlcul d'estructures"








Llegeixo Margarit: ”Càlcul d’estructures”.
M’atrapen els versos en els espais de cada lletra
i en les paraules que flueixen dels silencis.

Inevitablement penso en el teu cos,
en el càlcul d’esforços i tensions que t’haurien de sostenir,
en les aplicacions físiques que et donarien resistència.
La formulació s’ha desvaratat.
Precisió: una ironia concebuda expressament per a nosaltres.
La vida ens ha pres tot vestigi d’exactitud.

Mans, dits, esquena, cames, coll, mirada...
els músculs t’empresonen i et desgavellen.
Per tu i per nosaltres no hi ha resultats fidels.
Cap concissió ens és possible.

Ens queda però la precisió imprecisa
dels teus braços llargs i desordenats
abraçant desmesuradament,
la teva boca mai tancada,
gran, rotunda i excessiva
deixant un petó confús i humit a la nostra galta.
Bàlsam de gestos imprecisos pels nostres cors
també desordenats, rotunds, forts i trencats.
Ciències exactes?
Matemàtica pura?
Només tal vegada un miratge.
                      
                              Carme Gotsens




2 comentaris:

  1. m'encanta, l'arquitectura d'Antoni Gaudí...
    ciències exactes ?
    matemàtica pura ?
    només tal vegada un miratge ???
    petons.

    ResponElimina
  2. Què bonic carme! m'he emocionat. M'agrada molt el teu blog.

    ResponElimina