24 de maig de 2011

ADAGIO




Angeleta et deia el pare de petita.
El crides ara que et sents sola
en un ample passadís d’incerteses.
Papa, papa... comences la cançó.
Una melodia lenta i trista
des d’un llit tan blanc com els treus cabells
Papa, papa... el crides a la porta del quiròfan.


Silenci.

Inicies la segona estrofa
quan arribes del no res,
despertant en una escletxa desconeguda.
Ai, ai, ai...
No han dit res?Que no han dit res?
Un, dos, tres, quatre,
Que feu ara? Què esteu fent?
Repeteixes cada vers una i altra vegada.
Un crescendo en el silenci de la nit.
Ui, passen coses molt estranyes!
Molt estranyes!
Un, dos, tres, quatre
I que maques que estan les nenes!
Com una balada suau
sento la cadença de la darrera frase musical:
“Estic cansada de no fer res...
molt cansada de no fer res…

Silenci absolut.

El pare et deu haver vingut a buscar,
tan cansada com estaves de no fer res,
i agafan-te de la mà t’ha acompanyat,
tancant el cercle,
al temps de la teva infantesa.

Cap altre nit t’he sentit cantar,
però dins meu ressonen les notes de la soledat més punyent.


Carme Gotsens










1 comentari:

  1. abraçades, petons i si ho creus necessari, el meu temps a la teva disposició.

    Txema

    ResponElimina