10 de maig de 2011

Desassossec


Desassossec de l’hora que s’acosta,
del moment que avança
quan encara no en sabem les paraules.
Neguit de la repetició que desconeixem,
del que sabem que sempre torna.

Per què cridar, si després del crit
ens trobarem en el mateix escenari?
Si el límit tornarà a marcar obstinadament
el territori de cadascú?

En tinc prou amb l'escalfor de les teves mans
per saber que estàs amb mi.

Carme Gotsens

3 comentaris:

  1. Per a tu, Carme

    Crida, plora, fuig lluny,
    oblida l’angoixa, la por,
    la ràbia, la culpa, el dolor…

    Crida, plora, fuig lluny,
    escapa’t amb el pensament,
    oblida, per un instant, el teu present.

    Crida, plora, fuig lluny,
    fins que quedis
    buida de llàgrimes, potser afònica,
    amb el cos més feble
    però l’ànima més forta.

    Crida, plora, fuig ben lluny,
    però torna
    que nosaltres
    serem amb tu tota l’estona.

    Anna Roig

    11 de maig de 2011

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies Anna.Preciós.Tornaré sempre amb vosaltres perquè mai no deixeu d'estar amb mi! Que tinguem sort!
    Un petonàs ben fort per tu i els teus tres homes!

    ResponElimina
  3. ...i malgrat la boira, cal caminar.
    abraçades ben fortes.

    ResponElimina