20 de gener de 2011

Poema per a la meva mare



Encoixinaré les costures dels teus records.
Recosiré cada plec de la teva memòria
sobrefilant espais i temps esfilagats.
Resseguiré amb tu altre cop dates i llocs,
vores i traus, 
biaixos i repunts.

Apedaçaré els estrips dels anys
sargint els buits amb els fils més sedosos
i aplicant cada retall de tela damunt l’oblit,
tafetà i organdí,
vellut i domasc.

T’ajudaré a enfilar l’agulla si no hi veus bé
i aprendré de tu els diferents punts de brodat,
cordonet i punt enrere,
fistó i nus francès.

Assegudes a la tarda, prop del balcó,
farem juntes les vores de l’edredó de la vida.

Carme Gotsens







































Poema para mi madre

Acolcharé las costuras de tus recuerdos.
Recoseré cada pliegue de tu memoria
embastando espacios y tiempos deshilachados.
Reseguiré de nuevo contigo fechas y lugares,
dobladillos y ojales,
bieses y pespuntes.
Remendaré los desgarros de los años
zurciendo las roturas con los hilos más sedosos
y aplicando retales en cada olvido,
tafetán y organdí,
terciopelo y damasco.
Si te falla la vista te ayudaré a enhebrar la aguja
y aprenderé de ti nuevos puntos de bordado,
cadeneta y cruz,
vainica y festón.
Sentadas junto al balcón al atardecer
las dos ribetearemos el edredón de la vida.

13 de gener de 2011

Tot calla, tot es resisteix






Tot calla, tot es resisteix.
Cada vegada es fa més i més ampla
la solitud al meu entorn.
Hi ha una font viva que no para
mai de rajar: l'escolto
de nit al cor de cada cosa.
Joan Vinyoli