14 de novembre de 2011

Me quedan pendientes

És un honor que en Txema Anguera  hagi triat una fotografia meva per acompanyar un poema preciós, com tots els que escriu. Aquí el teniu. Podeu seguir-lo també a la pàgina http://elblogdeltxema.blogspot.com/



ME QUEDAN PENDIENTES


Me quedan pendientes, soles de medianoche,
promesas de azúcar, deseos de arena. 
Viajes astrales, tu pecho entre nubes,
huídas a ciegas, canciones sin letra.

Me quedan pendientes, poetas sin nombre,  
revoluciones en abril, barquitos de vela.   
Cientos de cigarros, humildes lecciones,
horizontes lejanos, motivos de fiesta. 

Me quedan pendientes, amores platónicos,
conflictos armados, la sal y la tierra.
Momentos contigo, encuentros conmigo,
me queda pendiente, hacerme a la idea.






Txema  Anguera


                          





11 de novembre de 2011

Piscina



Tenia por de tu, no pas de l'aigua:
era la teva por que em feia por,
i el lloc fondo on es veien les rajoles.
M'hi vas arrossegar, recordo encara
la força dels teus braços obligant-me
mentre intentava d'abraçar-me a tu.
Vaig aprendre a nedar, però més tard,
i molt de temps vaig oblidar aquell dia.
Ara que ja no nedaràs mai més,
veig l'aigua blava immòbil davant meu.
I comprenc que res tu el qui t'abraçaves
a mi per intentar creuar aquells dies.

(Joan Margarit)