30 de desembre de 2011

Poema de Nadal







Nadal antic
(Primera versió)



Ara que vós no hi sou, oh pare,
recordo aquells primers Nadals:
l'aspre gemec de la simbomba
pel celobert tan alt,
el passadís en l'ombra
(de la basarda, llarg),
el menjador de casa
com un vaixell pel mar,
i la tendresa que ens unia
ran del vidre entelat.


En ésser l'hora, quan els versos
calia recitar,
i sol i dret em veia,
el blanc paper a la mà,
d'esquerpa timidesa
em bategava el cor adelerat.


Ara que vós no hi sou, oh pare,
recordo vells Nadals:
Vós sou una ombra dolça,
i on és aquell infant?
                                


                       (Tomàs Garcés)

8 de desembre de 2011

Dalinianes






Unes quantes fotografies més de "Les Arenes". Ara veig que vaig estar  fotografiant tota l'estona d'esquena a l'edifici.  I és que hi ha alguna cosa que em fascina en el reflexes, en les coses projectades sobre altres superfícies, que configuren identitats diferents. Les lents i les superfícies fan com un joc de miralls, com quan ens mirem en el mirall d'un ascensor i es van multiplicant les imatges.

5 de desembre de 2011

Tendresa



De la tendresa
fins a la ruta blava
de l'esperança.
                         (Miquel Martí i Pol) 







4 de desembre de 2011