27 de desembre de 2012

La meva Helena





I és que quan passa pel meu carrer
fins el geranis li cluquen l'ull.
L'aire es fa tebi amb el seu alè
i les llambordes miren amunt
sa pell morena.


                  Joan Manuel Serrat



23 de desembre de 2012

Dona'm la mà




Dóna'm el cor per compartir
projectes i esperances,
dóna'm els ulls
i que el desig
ens marqui un nou destí.
Més ençà de la incertesa
que ens va marcir la veu
els dits pentinen de nou el mar
com un símbol viu i fidel.
Dóna'm la mà, dóna'm la veu
i proclamem que
tot està per fer,
tot és possible avui,
fem sentir arreu
com s'exalta el vell desig d'un món millor.




Miquel Martí i Pol





27 de novembre de 2012

Gent a la platja







La dona aparca el cotxe en un carrer vora la sorra.
Baixa i, a poc a poc, treu i desplega
la cadira de rodes. Després agafa el noi,
l'asseu i li col·loca bé les cames.
S'aparta uns quats cabells que li van a la cara,
i, sentint com li oneja la faldilla, va empenyent la cadira cap al mar.
Entra a la platja pels taulons de fusta,
però els taulons s'aturen a uns quants metres de l'aigua.
A prop, el socorrista mira el mar.
La dona aixeca el noi: l'agafa 
per sota els braços i, d'esquena a l'aigua,
camina arrossegant-lo mentre els peus
van deixant dos solcs tristos en la sorra.
L'ha dut fins on arriben les onades,
l'ha deixat a la sorra i torna enrera 
a buscar el para-sol i la cadira.

Els útims metres. Sempre falten
els maleïts, terribles últims metres.
Són aquests els que et trencaran el cor.
No hi ha amor en la sorra. Ni en el sol.
Ni en els taulons de fusta, ni en els ulls
del socorrista, ni en el mar. L'amor
són aquests últims metres. La seva soledat.


                                               Joan Margarit

13 de novembre de 2012

Deixo endarrera somnis




Deixo endarrera sominis
i vanes esperances
per poder estimar totes
les coses que retrobo
cada matí, quan surto 
de casa i tinc encara
la pell tan neta i fresca
que tot em meravella.

Miquel Martí i Pol

8 de novembre de 2012

M'asseuré com si no tingués




M'asseuré com si no tingués
altra cosa que el ritme de
la paraula, el so que traspua
del teu parlar, que em recorda
l'olor de la pinassa.
I oblidaré tot el que vol dir
caminar per ciutats que ens són
estranyes.

Montserrat Abelló

3 de novembre de 2012

Tardor




Allí on conflueixen
 ulls i desig, hi esclaten
 tots els colors possibles.
                                                 Miquel Martí i Pol






28 d’octubre de 2012

Sopes mallorquines de matança

Avui penjo una recepta de cuina, una altra variant de sopes mallorquines. M'agrada cuinar però poso aquesta recepta perquè forma part de la memòria  de la mare, de la memòria que ja no té. Era un dels plats que els cuinava  la seva àvia quan anàven a Alcudi, a Mallorca.  Ara ja no recorda com es fan, però cada cop que jo les cuino per ella, em parla de quan era petita i  la seva infantesa se li fa present en cada cullerada.
El gust ens connecta directament amb les emocions, és també una manera de recordar, de tornar a passar pel cor.







Ingredients:              



col
coliflor
ceba tendra
ceba
tomàquet
bledes
julivert
pebrot verd i vermell
bolets
carn magra
sal
pebre negre
pebre vermell
Pa de fer sopes

Sofregir l'all i afegir-hi la carn tallada a daus.  Salar-la i reservar-la. En el mateix oli sofregir la ceba i quan és transparent afegir-hi el tomàquet. Deixar-ho una estona i afegir les verdures més dures 
( pebrot, coliflor). Anar sofregint, després afegir-hi la col tallada a daus, les bledes i el bolets. Afegir-hi el pebre vermell i sal i deixar coure una estona. Després afegir aigua fins cobrir les verdures, tapar i deixar coure fins que veiem la coliflor tendre.
Preparar una picada d'all i julivert.
Posar en un  una cassola ampla les llesques de pà escampades. Posar  al damunt una capa de verdures amb el seu suc i una mica de picada perquè s'escaldi el pa, i repetir l'operació fins acabar els ingredients. Deixar-ho reposar una estona.






El més difícil de tot això es trobar el pa de les sopes a Barcelona. Ho haurem d'esbrinar!

16 d’octubre de 2012

Delta



Parlo del llarg silenci on es fonien
l'aigua dolça del riu, la mar amarga.

                                                  Gerard Vergés



24 de setembre de 2012

Oda a la vida


Alguns moments de l'espectacle multimèdia que es va projectar a la façana de la Sagrada Família. 







16 de setembre de 2012

Visa pour l'Image




Hem acudit a la nostra cita a Perpinyà. "Visa pour l'Image" ens esperava amb més de vint esposicions de fotoperiodistes. Cada una d'elles ens ha obert una finestra a una realitat diferent: ens ha fet pensar en el món convuls que vivim, en les desigualtats i les injustícies de la nostra societat, en les cultures i els costums del diferents pobles, en la natura i la seva conservació i en els sentiments i les emocions humanes. 

La feina dels fotoperiodistes és molt dura i comporta molts riscos, però els admiro la tècnica, la capacitat d'investigar, d'arriscar i sobretot, la capacitat de comunicar sense paraules, nomes imatges, colors, llums i ombres. Gràcies!





 
















            

                                                                                   



8 de setembre de 2012

Temps líquid






És així com la vida expressa el seu
misteri i en referma la bellesa.
L'entreteixit del temps no mostra cap
fissura, flueix sempre, ineluctable.
                                      Miquel Martí Pol