14 de febrer de 2012

La porta





Principalment perquè les coses
hi ha moments que esdevenen
vagament entenedores,
com si algú obrís inesperadament
una porta
i la llum que penetra
configurés estranyament els objectes.
I heus ací que, alehores hom es pregunta:
és, doncs, ací, que he viscut tant de temps?
I es passeja, admirat, per la cambra
i es contempla amb sorpresa,
i s'espolsa els vestits,
i finalment assaja de repetir vells mots
amb una força nova.
I tal vegada aconsegueix dir-ne
tres o quatre
abans que algú no torni
a tancar- fins quan?-
la porta.

Miquel Martí i Pol

1 comentari:

  1. Preciosa imatge i preciós poema.

    Francesc Morata

    ResponElimina