8 de desembre de 2013

Tot esperant Ulisses





Ones que vénen, mar que s'allunya,
tot és ben prop, tot és lluny.
Plors que s'enceten, riures que es moren,
quan creus que tens tot s'esmuny.

                             Vicent Andrés Estellés

17 de novembre de 2013

Malenconia

Ara deixa que el temps flueixi lentament
 entre el paisatge i tu
i que el silenci posi accents
de lleu malenconia en cada cosa.


Miquel Martí i Pol









5 de novembre de 2013

El blat del temps












Tenies en el blat del temps
tanta mesura cansada, d'ordis
daurats sense sol.
I de paraules mutilades.

Trèmula, en un silenci blanc
d'alba solitària

                 Montserrat Abelló









28 de setembre de 2013

Encants


Els Encants Vells (Fira de Bellcaire) estaven a punt de canviar d'ubicació. Barcelona es va transformant i de vegades som testimonis presencials del punt d'inflexió entre el abans i el ara.

Com a homentage a aquest espai que m' ha acompanyat tota la vida i que ja no tornarà mai a ser com era, faig la darrera passejada entre paradetes, piles d'antiguitats i  riuades de gent com qualsevol dissabte al matí. Aquest cop però, deixo la càmera digital a casa i agafo una càmera històrica: una Rolleiflex TLR Tessar 3.5/75 i la carrego amb películ·la Ilford FP4 d'ISO 125. 

Així m'endinso  en els  Encants amb uns ulls més antics per capturar algunes escenes que ara també ja són història.









10 de setembre de 2013

Amour




L'amor ara és mirar per les finestres,
perquè el passat és una festa
per a nosaltres sols.

                                Joan Margarit

17 de juliol de 2013

Blanc i blau





Sóc a casa a trenc d'alba,
entre dues cases el sol ixent
m'esguarda
i jo me'l miro fit a fit.

Moment de placidesa en què
tot sembla renèixer.

I sota aquesta llum tan
límpida els mobles, l'ordinador,
els llibres, la finestra,
tot hi és blanc i blau més clar i nítid.

I em veig a mi mateixa diferent,
batejada de nou per aquest 
dia de sol que ara comença.

                                  Montserrat Abelló 


2 de juliol de 2013

Aquesta pau




Potser en tornar una nit s'adonarà
on comença la calma del matí
quin fons té de renúncia a vegades
i de derrota sempre, aquesta pau.

                                  Joan Margarit



26 de maig de 2013

Pintura i poesia




"La pintura és poesia muda; la poesia pintura cega".
                                                 
                                                   Leonardo Da Vinci




28 d’abril de 2013

Japonesa








Res no és mesquí,
perquè la cançó canta en cada bri de cosa.

                                    Joan Salvat - Papasseit


14 d’abril de 2013

Ara digueu

...arreu als camps hi ha vermell de roselles. 

                                            Salvador Espriu






19 de març de 2013

Quan de vegades entro, a poc a poc, a la petita casa de mi mateix
















I mentre sec al balancí, d'esquena al dia,
penso que és hora tal vegada,
de canviar els costums i que he d'emprendre
reformes radicals.
No sé quines, però,
car les parets estan molt primparades,
el sostre foradat, i les esquerdes
són tantes que és difícil de veure
què falla més.

Joan Vinyoli








11 de març de 2013

Cançó del no tenir demà




El demà és una platja on cadascú
passeja acompanyat només pel mar
i amb l'hivern a les venes. Recordant.
                                        Joan Margarit


6 de març de 2013

Aiguamolls







No han destruït aquest recer vivent
que ja de lluny enyoren tantes ales.
Aquí retroba l’aigua nodridora
i els verds amagatalls l’ocell del nord.
Àlics rosats, amics collverds, torneu,
torneu, xic corriol i fredeluga,
princesa acolorida de l’hivern.

Murs de ciment i ferro han reculat
davant dels nius tots bategants de vida
com un somriure clar, repòs d’ocells
cansats del vol, a frec de les onades
i el sol que hi riu, i escates d’or i argent.
Hem aturat la mort en llarg combat
–una treva signada amb aire i ales.

M Àngels Anglada

24 de febrer de 2013

El Fluvià



Encara que seria exagerat dir que en algun moment del seu curs demostra tenir pressa per arribar al mar, quan arriba en aquestes terres es converteix en un riu al ralenti


dedicat a la curiosa feina de reflectir la volta del cel i els núvols que hi passen, amb diversa calma, quan s'amolla d'aquestes coses tan belles.


 Esdevé llavors un riu morós, lentíssim embadocat en la seva pròpia calma, 


i si al capdavall no té altre remei que fondre's en el mar, no és pas pel gust de barrejar-se  amb les aigües amargues, sinó perquè les necessitats hidrogràfiques ho exigeixen.




Josep Pla