10 de gener de 2013

Joan







Una dona que portava un infant abraçat al seu pit digué:
   "Parla’ns dels infants".
I ell digué:
El vostres infants no són els vostres infants.
Són els fills i les filles del deler de la vida per ella mateixa.
Vénen a través de vosaltres, però no de vosaltres.
Els podeu donar el vostre amor, però no els vostres pensa­ments.
Car ells tenen els seus propis pensaments.
Vosaltres podeu formar els seus cossos, però no les seves ànimes.
Car les seves animes viuen en la casa del demà i vosaltres no les podeu visitar ni tan sols en els vostres somnis.
Podeu lluitar per ser com ells, però mai no proveu de fer-los a ells semblants a vosaltres.
Car la vida no torna mai endarrera ni pot deturar-se en l' ahir.
Vosaltres sou els arcs amb els quals els infants són llençats com sagetes vivents.
L' Arquer, veu el fitó sobre el camí de l'infinit, i us doblega amb la seva força perquè les seves sagetes vagin ràpides i lluny.
Deixeu-vos encorbar joiosament per la mà de l'Arquer. Perquè Ell,  estima tant l'arc estable com la sageta que vola.

Khalil Gibran

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada