24 de febrer de 2013

El Fluvià



Encara que seria exagerat dir que en algun moment del seu curs demostra tenir pressa per arribar al mar, quan arriba en aquestes terres es converteix en un riu al ralenti


dedicat a la curiosa feina de reflectir la volta del cel i els núvols que hi passen, amb diversa calma, quan s'amolla d'aquestes coses tan belles.


 Esdevé llavors un riu morós, lentíssim embadocat en la seva pròpia calma, 


i si al capdavall no té altre remei que fondre's en el mar, no és pas pel gust de barrejar-se  amb les aigües amargues, sinó perquè les necessitats hidrogràfiques ho exigeixen.




Josep Pla



3 comentaris:

  1. Inspiradores imatges Carme, la última m'agrada especialment, transmet molta calma.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  2. A mi també m'agrada especialment l'última, per la llum tant clara, fa que sembli gairebé un miratge. Gràcies pels teus comentaris.

    ResponElimina
  3. Un riu ben gironí que neix a les cingleres de la Garrotxa i que es dilueix al mar a l'Alt Empordà.

    El teu, un retall de calma molt ben agafat.

    ResponElimina