11 de febrer de 2013

El temps que s'atura






Segueixo sol, escrutant
la transparència
d'aquest racó de temps aturat.

Joan Vinyoli

6 comentaris:

  1. Hola Carme, per casualitat he arrivat al teu blog i tinc que dir-te que és magnífic, m'agrada molt, així que amb el teu permís em quedo per aquí.
    Igualment t'invito a formar part del meu que espero sigui del teu gust...

    http://canditoledofotografia.blogspot.com.es/

    Que tinguis un bon día!

    ResponElimina
  2. Benvinguda Candi i moltes gràcies per passejar-te per aquí i tornar-hi sempre que vulguis. He entrat en el teu blog i també m'ha agradat molt. Si no hi tens inconvenient l'agefeixo a la llista de blogs que segueixo. Anirem compartint imatges i mirades. Salut!

    ResponElimina
  3. Suggerent la imatge i adequada amb els versos d'en Vinyoli.
    Ben trobat i felicitats.

    Per cert, també m'he afegit al blog de la Candi, d'un altre estil però ben interessant.

    ResponElimina
  4. Hola Carme,m'agrada molt la barreja de fotografia i poesia i sobre tot aquesta de la finestra.Sembla que ens vulgui explicar tot el que ha passat al llarc del temps.Felicitats pel blog i si no et sap grèu,em tindràs sovint per aquí.Et deixo també l'enllaç del meu blog,espero que t'agradi.Una abraçada desde Blanes.

    http://elmeubagul.blogspot.com.es/

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Jordi, moltes gràcies per passar-te per aquí, seràs sempre benvingut.
      Aquesta fotografia de la finestra té una llarga història i unes altres fotografies que estan en espera.És d'una colònia tèxtil, ara abandonada, on va viure la seva infància una persona que estimo molt. Algun dia potser sabré com donar-li forma a tot plegat.
      Ara em passejaré pel teu blog i l'enllaço al meu. Fins aviat!

      Elimina