6 de març de 2013

Aiguamolls







No han destruït aquest recer vivent
que ja de lluny enyoren tantes ales.
Aquí retroba l’aigua nodridora
i els verds amagatalls l’ocell del nord.
Àlics rosats, amics collverds, torneu,
torneu, xic corriol i fredeluga,
princesa acolorida de l’hivern.

Murs de ciment i ferro han reculat
davant dels nius tots bategants de vida
com un somriure clar, repòs d’ocells
cansats del vol, a frec de les onades
i el sol que hi riu, i escates d’or i argent.
Hem aturat la mort en llarg combat
–una treva signada amb aire i ales.

M Àngels Anglada

4 comentaris:

  1. Ostres Carme,no se com t'ho has fet per deixar l'aigua practicament de color blanc i que mes a mes es vegi el reflexe dels matolls. Es molt maca i m'agrada molt!!!

    Una abraçada!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Jordi, era un dia molt núvol i per això el color de l'aigua és gairebé blanc.
      Una abraçada!

      Elimina
  2. Very beautiful!

    Greetings from the Netherlands,
    DzjieDzjee

    ResponElimina