17 de juliol de 2013

Blanc i blau





Sóc a casa a trenc d'alba,
entre dues cases el sol ixent
m'esguarda
i jo me'l miro fit a fit.

Moment de placidesa en què
tot sembla renèixer.

I sota aquesta llum tan
límpida els mobles, l'ordinador,
els llibres, la finestra,
tot hi és blanc i blau més clar i nítid.

I em veig a mi mateixa diferent,
batejada de nou per aquest 
dia de sol que ara comença.

                                  Montserrat Abelló 


5 comentaris:

  1. Un bell poema amb una magnífica il·lustració!.
    Una abraçada

    ResponElimina
  2. Maca imatge i molt bon poema.
    Salutacions.

    ResponElimina
  3. De la mateixa manera que per l'onze de setembre esta previst fer una cadena humana, els blogs també ens estem preparant per enllaçar-nos

    ens agradaria que us afegíssiu al projecte, aixi com si en podeu fer difusió

    animeu-vos !!

    http://cadenablogs-11setembre2013.blogspot.com/

    ResponElimina