Deconstruïnt

Sense petjades

Temps de silenci

Avui el cor es perdrà pels camins més incerts,
pels vells camins del record i del somni,
íntims i acollidors com una cambra.
Serà un temps de silenci i desencís.
No hi haurà ocells i les vores del riu
tindran un aire de malenconia.

Miquel Martí i Pol

Calma i tranquil·litat

Estava faltant una mica de color en el bloc, per això he triat aquesta fotografia de Noruega. Això és el  primer que vam veure al llevar-nos: la llum inclinada de primera hora de matí i el llac com un mirall perfecte. Un privilegi!

Companyes

Joan

Una dona que portava un infant abraçat al seu pit digué:

   "Parla’ns dels infants".

I ell digué:

El vostres infants no són els vostres infants.

Són els fills i les filles del deler de la vida per ella mateixa.

Vénen a través de vosaltres, però no de vosaltres.

Els podeu donar el vostre amor, però no els vostres pensa­ments.

Car ells tenen els seus propis pensaments.

Vosaltres podeu formar els seus cossos, però no les seves ànimes.

Car les seves animes viuen en la casa del demà i vosaltres no les podeu visitar ni tan sols en els vostres somnis.

Podeu lluitar per ser com ells, però mai no proveu de fer-los a ells semblants a vosaltres.

Car la vida no torna mai endarrera ni pot deturar-se en l' ahir.

Vosaltres sou els arcs amb els quals els infants són llençats com sagetes vivents.

L' Arquer, veu el fitó sobre el camí de l'infinit, i us doblega amb la seva força perquè les seves sagetes vagin ràpides i lluny.

Deixeu-vos encorbar joiosament per la mà de l'Arquer. Perquè Ell,  estima tant l'arc estable com la sageta que vola.

Khalil Gibran

Poesia

Jo em crec el que passa en la nit
estrellada d'un vers.

                                 Joan Margarit

Retrat

Pont del Petroli

T’accepto, figura clara,
faula que em convoca
a ser dòcil a una teva
llei de confiança.

Tu, amb gest eficaç
adreces a l’horitzó
la teva meitat de signe
perquè ─ així ho fantasiejo ─
algú d’enllà atengui,
algú respongui per mi.

Ventura feliç:
allò que no vindrà mai
però no deixa de poder venir,
de voler venir.

Jordi Sarsanedas