8 de desembre de 2014

El vell i el mar


El mar és ple, però jo em passo els dies
omplint-lo de mirada.
                                  
                                        Joan Vinyoli


8 de novembre de 2014

Nou temps


aquesta esperança
intent
poca-soltada

aquesta esperança
intent
poca-soltada

d'aquesta esperança
de falcó pelegrí 
de vent afavoridor
de l' “Ojalá” del Silvio
de gen rebel
de tro i alè
de desenrunar la por
de demà i un nou temps 

d'aquesta esperança
insubmisa
cofoia
es nutreix la mirada
es sobreviu

fotografia de Carme Gotsens. d'aquesta esperança
de falcó pelegrí
de vent afavoridor
de l' “Ojalá” del Silvio
de gen rebel
de tro i alè
de desenrunar la por
de demà i un nou temps

d'aquesta esperança
insubmisa
cofoia
es nutreix la mirada
es sobreviu

                       Txema Anguera

2 de novembre de 2014

La fageda d'en Jordà





Saps on és la fageda d'en Jordà?
Si vas pels vols d'Olot, amunt del pla,
trobaràs un indret verd i profond
com mai cap més n'hagis trobat al món:
un verd com d'aigua endins, profond i clar;
el verd de la fageda d'en Jordà.
El caminant, quan entra en aquest lloc,
comença a caminar-hi a poc a poc;
compta els seus passos en la gran quietud:
s'atura, i no sent res, i està perdut.
Li agafa un dolç oblit de tot lo món
en el silenci d'aquell lloc profond,
i no pensa en sortir, o hi pensa en va:
és pres de la fageda d'en Jordà,
presoner del silenci i la verdor.
Oh companyia! Oh deslliurant presó! 


                                                     Joan Maragall








19 de setembre de 2014

Què hi ha darrera les portes ?






No está en el tiempo sucesivo
sino en los reinos espectrales de la memoria.
Como en los sueños
detrás de las altas puertas no hay nada,
ni siquiera el vacío.
Como en los sueños,
detrás del rostro que nos mira no hay nadie.
Anverso sin reverso,
moneda de una sola cara, las cosas.
Esas miserias son los bienes
que el precipitado tiempo nos deja.
Somos nuestra memoria,
somos ese quimérico museo de formas inconstantes,
ese montón de espejos rotos.


Fragment de Cambridge de Jorge Luis Borges

 

24 de juliol de 2014

Llum d'estiu



Tota la llum d'estiu
se'm feia enyor de somni.

                               
                              Raimon

1 de juliol de 2014

Pleniluni






Pleniluni d’estiu
sense soroll
plouen estels
damunt la teulada
plouen estels
sense soroll
i a dintre
el blau d’un temps incert
trenca tots els blaus

Anna Montero 




25 de juny de 2014

Adéu, Ana María Matute

“La palabra es lo más bello que se ha creado, es lo más importante de todo lo que tenemos los seres humanos. La palabra es lo que nos salva.” 

 Ana María Matute 



23 de juny de 2014

Estiu





Ara és l'estiu,

l'estiu massís i una mica absurd

però intensament bell,

que arriba sobtadament

una nit qualsevol de principis de juny

i que se'n va, també sobtadament,

una nit qualsevol de finals de setembre.
Miquel Martí i Pol

6 de juny de 2014

Ara esdevinc jo mateixa




Ara esdevinc jo mateixa. M'ha calgut

temps, molts anys i llocs:

He estat dissolta i trasbalsada,

he dut la cara d'altra gent,

he corregut embogida, com si el Temps hi fos,

terrible i vell, i m'avisés a crits:

"Afanya't, o et moriràs abans de..."

(Què? Abans no arribi el matí?

O el final del poema sigui clar?

O l'amor segur dins la ciutat closa?)

Ara, ben quieta, ser aquí,

sentir el meu propi pes i densitat!

L'ombra negra sobre el paper

és la meva mà; l'ombra d'un mot,

mentre el pensament forma a qui el conforma,

cau pesant sobre la pàgina, se sent.

Tot es fusiona ara, s'amalgama

del desig a l'acció, de paraula a silenci,

la feina, l'amor, el temps i la cara

recollits en un sol gest

intens de créixer, com les plantes.

Tan lent com la fruita que madura,

fèrtil, despresa, i sempre consumida

cau però no exhaureix l'arrel,

perquè tot el poema sigui i doni,

creixi en mi per esdevenir cançó;

fet així i així arrelat per amor.

Ara hi ha temps i el Temps és jove.

Oh, en aquesta hora única visc

tota jo i no me'n moc.

Jo, la perseguida que embogida corria,

Para't, para't i atura el sol!
May Sarton, dins, Cares a la finestra, edició, trad. i
pròleg de Montserrat Abelló



 

14 de maig de 2014

Setmana de la poesia de Barcelona







Calma
 
Sí, vols la cala,
 
però recordaries  
de la tempesta  
aquell respir salvatge 
 entre la por i la joia.

                                         Rosa Leveroni

5 de maig de 2014

Cel i aigua


"Apenas distinguía el cielo del agua, el cielo en el agua [...], el agua en el cielo transparente. Una paz le venía desde muy lejos, una paz semejante al silencio, a la laguna, a las islas, una paz llegada del horizonte desvanecido, de ese movimiento furtivo, continuo, a la superficie del mar, de la piel, algo así como un estado de felicidad." 
                                                                          Jean-Denis Bredin

24 de març de 2014

Calladament

De que callada manera se me adentra usted sonriendo,
como si fuera la primavera... yo muriendo!
y de que modo sutil me derramó en la camisa
todas las flores de Abril.

¿y quién le dijo que yo era
risa siempre y nunca llanto?
Como si fuera la primavera
!No soy tanto!


                                                      Pablo Milanés

20 de març de 2014

Una nova primavera




   



Plantar sobre la terra 
els peus. Ja no tenir 
por. Sentir com puja 
la saba, amunt, amunt. 
Créixer com un arbre.
A la seva ombra 
aixoplugar algú que 
també se senti sol, sola 
com tu, com jo. 

                                     Montserrat Abelló
  





5 de febrer de 2014

29 de gener de 2014

Glass




Jugant amb l'obra de Joseph Kosuth  "Glass (one and three)": un fotògraf fotografia el vidre, jo fotografio el vidre i el fotògraf que fotografia el vidre... 

Serà veritat que no hi ha món si no hi ha mirall?

21 de gener de 2014

Ya te digo amor!


ya te digo, amor !

buscar, seguir, hallar 
y absurdamente, limitarse a estar.
ver, oír y callar.
mirar, pero no tocar.
amordazar el beso y la palabra.
amputar la caricia y el abrazo.
conceder libertad,
tan solo al aire para el roce y a la mirada.
enciendo otro cigarro,
centro la atención, en lo que no dices.
ya te digo, amor...ya te digo !
Txema Anguera





8 de gener de 2014

De conte


Fa molt de temps vivia en els grans boscos de Rúsia una vidua. Es deia Varenka. La seva casa era molt petita i estava envoltada d'arbres.

                                                                     Bernadette Watts
                                                                     Varenka




Així començava el conte que tantes vegades li havia llegit al meu fill quan era petit, i així podria ser el bosc on vivia la Varenka.  En el conte, una gran nevada  deixa la caseta colgada de neu i protegeix a la Varenka dels atacs dels soldats. Ara ha sigut  una caixa plena de record d'infantesa la que l'ha tornat a protegir. I després de tants anys la Varenka ha tornat amb el seu propietari.