6 de juny de 2014

Ara esdevinc jo mateixa




Ara esdevinc jo mateixa. M'ha calgut

temps, molts anys i llocs:

He estat dissolta i trasbalsada,

he dut la cara d'altra gent,

he corregut embogida, com si el Temps hi fos,

terrible i vell, i m'avisés a crits:

"Afanya't, o et moriràs abans de..."

(Què? Abans no arribi el matí?

O el final del poema sigui clar?

O l'amor segur dins la ciutat closa?)

Ara, ben quieta, ser aquí,

sentir el meu propi pes i densitat!

L'ombra negra sobre el paper

és la meva mà; l'ombra d'un mot,

mentre el pensament forma a qui el conforma,

cau pesant sobre la pàgina, se sent.

Tot es fusiona ara, s'amalgama

del desig a l'acció, de paraula a silenci,

la feina, l'amor, el temps i la cara

recollits en un sol gest

intens de créixer, com les plantes.

Tan lent com la fruita que madura,

fèrtil, despresa, i sempre consumida

cau però no exhaureix l'arrel,

perquè tot el poema sigui i doni,

creixi en mi per esdevenir cançó;

fet així i així arrelat per amor.

Ara hi ha temps i el Temps és jove.

Oh, en aquesta hora única visc

tota jo i no me'n moc.

Jo, la perseguida que embogida corria,

Para't, para't i atura el sol!
May Sarton, dins, Cares a la finestra, edició, trad. i
pròleg de Montserrat Abelló



 

2 comentaris:

  1. M'agrada molt.
    La foto encertadament processada i amb un resultat molt atractiu.
    Una abraçada Carme

    ResponElimina
  2. Molt bona aquesta foto. Molt bon treball.
    Salutacions.

    ResponElimina