1 de febrer de 2016

Platja d'Argelers



Ara he de callar
que no tinc prou força
contra tant de mal.

                                                                          Salvador Espriu

 

 En record a les persones exiliades que van ser empresonades en el camp de concentració d'Argelers, entre el 1939 i 1941. 

Davant el mateix mar, damunt la mateixa sorra, en el mateix món que repeteix la mateixa història, fem silenci i escoltem el vostre dolor. 



3 comentaris:

  1. M`has tocat de ple, Carme.
    La meva mare ara fa dos anys que va marxar, quan en tenia 15 va estar al camp d'Argelers, a la sorra va conèixer al meu pare, i ara jo soc aquí. Quants moments d'angoixa i menyspreu, tristament la vida segueix donant voltes per tornar al mateix lloc i ara repetim el que ens semblava que no tornaria mai més.
    Gràcies per compartir-ho.

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies Ramon per explicar-me aquesta història tan bonica i tan dolorosa també. Després de conèixer els fets i les històries de la gent que hi va ser, m'he sentit colpida, emocionada i enfadada: massa oblit, massa indiferència, massa silenci.
    Una abraçada

    ResponElimina