24 d’abril de 2016

Aigua - marina





Voldria, ni molt ni poc:
ésser lliure com una ala,
i no mudar-me del lloc
platejat d’aquesta cala;
i encendre el foc
del pensament que vibra,
i llegir només un llibre
antic,
sense dubte, ni enveja, ni enemic.
I no saber on anirem,
quan la mort ens cridi al tàlem:
creure en la fusta del rem,
i en la fusta de l’escàlem.
I fer tot el que fem,
oberts de cor i de parpelles,
i amb tots els cinc sentits;
sense la por de jeure avergonyits
quan surtin les estrelles.
Comprendre indistintament
rosa i espina;
i estimar aquest moment,
i aquesta mica de vent,
i el teu amor, transparent


com una aigua-marina.

Josep Maria de Segarra

7 d’abril de 2016

Alba tendra




La mar és blava
d'un blau lleu d'alba tendra
gairebé blanca,
que el sol tot just daura
d'una breu pinzellada.

I ara ben sola
tracto de retrobar-me
en les paraules
que em defugen esquives
al fons altiu del silenci.

Montserrat Abelló