29 d’agost de 2017

Viatges



¿On podríem anar que els anys passessin
més lentament? Feixugament sotmesos
a la caducitat del temps, no hi ha
cap viatge que pugui alliberar-nos
per sempre més de dubtes i temences,
i és bo saber-ho sempre abans d'emprendre'l.
Més enllà de neguits i entusiasmes,
potser el guany dels viatges és l'espai
que hi descobrim de nosaltres mateixos,
i que tal volta hauria restat fosc
sense la llum d'aquelles noves rutes.

Miquel Martí i Pol

Nostalgia del Presente








En aquel preciso momento el hombre se dijo:
Qué no daría yo por la dicha
de estar a tu lado en Islandia
bajo el gran día inmóvil
y de compartir el ahora
como se comparte la música
o el sabor de una fruta.
En aquel preciso momento
el hombre estaba junto a ella en Islandia.

Jose Luis Borges

9 d’abril de 2017

Vora la mar





Amb la claror d'aqueixa llàntia encesa
contemplo mon no-res;
contemplo el mar i el cel, i llur grandesa,
m'aixafa com un pes. 

                                         Jacint Verdaguer



24 de març de 2017

Parla'm





Si ve l’instant que veus que defalleixo
-sóc feble al capdavall; ho saps com jo-
no em deixis desistir.
Recorda’m els projectes no acomplerts,
retreu-me les paraules
amb què vaig comprometre’m
per tu i per mi,
fes-me, si cal, memòria del lloc
i dels objectes que ens acompanyaven.
Només tu pots parlar-me’n sense por
i ens redreçarem junts altra vegada.
                                            Miquel Martí i Pol

7 de març de 2017

Cafè vienès en sèpia





Deixem-ho ben clar,
jo no volia que fóssim amics
ni prendre un cafè a mitja tarda,
mentre tu parlaves de tu
i jo t’escoltava;

jo volia parlar de nosaltres
mentre el cafè fumejava,
i arribat el silenci
prendre’t a tu,
a mitja tarda.
Tomeu Fiol i Núñez

1 de març de 2017

Le facteur






Le jeune facteur est mort
Il n'avait que dix-sept ans

L'amour ne peut plus voyager
Il a perdu son messager

C'est lui qui venait chaque jour
Les bras chargés de tous mes mots d'amour
C'est lui qui tenait dans ses mains
La fleur d'amour cueillie dans ton jardin

Il est parti dans le ciel bleu
Comme un oiseau enfin libre et heureux
Et quand son âme l'a quitté
Un rossignol quelque part a chanté

Je t'aime autant que je t'aimais
Mais je ne peux le dire désormais

Il a emporté avec lui
Les derniers mots que je t'avais écrit

Il n'ira plus sur les chemins
Fleuris de roses et de jasmins
Qui mènent jusqu'à ta maison
L'amour ne peut plus voyager
Il a perdu son messager
Et mon cœur est comme en prison

Il est parti l'adolescent
Qui t'apportait mes joies et mes tourments
L'hiver a tué le printemps
Tout est fini pour nous deux maintenant

                         George Moustaki

23 de febrer de 2017

Pau





“Si la tempesta
no hagués estat tan forta
i el port difícil,
¿podria ser tan bella
la pau, la font tan clara?”

                                       Rosa Leveroni


23 de gener de 2017

Cançó d'albada






Desperta, és un nou dia,
la llum
del sol llevant, vell guia
pels quiets camins de fum.
No deixis res
per caminar i mirar fins al ponent.
Car tot, en un moment,
et serà pres.



Salvador Espriu

19 de gener de 2017

Arpegis






Estic desperta?
Potser abans vivia
el somni d'ara?

La posta és lenta:

li pesa endur-se un dia
ple de desitjos.

                     Joana Raspall 


11 de gener de 2017

Pescador de somnis








Mira dins teu: petxines de la nit,
nacre de la claror, roc del silenci.
Tot trencat per tempestes de la llum
i retornat amb cura a les arenes
d'aquest tardà coneixement de tu.

Joan Margarit
 

10 de gener de 2017

Desde mi libertad




No llevaré ninguna imagen de aquí,
me iré desnuda igual que nací,
debo empezar a ser yo misma y saber,
que soy capaz y que ando por mi piel.


Desde mi libertad
soy fuerte porque soy volcán,
nunca me enseñaron a volar
pero el vuelo debo alzar.



 Danilo Vaona, Victor Manuel S. José


8 de gener de 2017

Cant espiritual




¿Amb quins altres sentits me’l fareu veure
aquest cel blau damunt de les muntanyes,
i el mar immens, i el sol que pertot brilla?
Deu-me en aquests sentits l’eterna pau
i no voldré més cel que aquest cel blau.

Joan Maragall



5 de gener de 2017

Fil invisible







He caminat sense guia
per un camí desert, però ara 

m’assec a la meva porta,
 temerosa de perdre 
l’invisible fil
que em lliga
a l’arbre i a la pedra. 



                                   Montserrat Abelló