7 de març de 2017

Cafè vienès en sèpia





Deixem-ho ben clar,
jo no volia que fóssim amics
ni prendre un cafè a mitja tarda,
mentre tu parlaves de tu
i jo t’escoltava;

jo volia parlar de nosaltres
mentre el cafè fumejava,
i arribat el silenci
prendre’t a tu,
a mitja tarda.
Tomeu Fiol i Núñez

5 comentaris:

  1. Nos has trasladado a la Europa central de primer tercio del pasado siglo

    ResponElimina
  2. Molt maca, te caliu, es agradable i la poesia m'ha encantat.

    ResponElimina
  3. Extraordinària imatge acompanyada d'un no menys magnífic text.
    Una abraçada

    ResponElimina
  4. En sèpia t'ha quedat molt be, Carme. El text, molt maco també!
    Una abraçada.

    ResponElimina
  5. M'apassiona aquesta poesia des que la vaig llegir fa ja temps. I ara la trobe amb una imatge inspiradora. Genial

    ResponElimina