30 de gener de 2018

La pell





La pell de la terra
i la pell de l'aigua,
l'oreig dels segles segant-ne els ventres:
escuma i còdols sense infantaments.
Prendre la terra com una donzella;
fingir el desig del pubis blanc de l'aigua,
encara fatigat de tantes entregues fugitives
o precipitades.
Donar-se per l'escassa redempció d'un llarg aprenentatge:
voler-la envelleix una mica.
La terra,
tèbia com préssec, allarga dits d'arena i es desaprèn el cos,
enfondida en la volença d'un cansament desatès.
La pell de la terra
o la pell de l'aigua.
El blanc és el color de la despossessió.

                                                                         Susanna Rafart


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada